La seva aroma forta i penetrant reflecteix la seva particular forma de viure. La sàlvia és una supervivent nata: la trobem en terres assolellades, pobres de nutrients, calcàries i pedregoses, on normalment res no creix. Necessita poca aigua perquè les seves arrels molt desenvolupades li permeten retenir humitat i viure amb molt poca aportació hídrica. Suporta les baixes temperatures, les gelades i la tramuntana més virulenta.

El seu nom ve de la paraula llatina salvare. A la cultura romana va ser considerada una herba sagrada. A la nostra cultura és un exemple de comportament ecològic.

“Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig”
Refrany català

La sàlvia és una planta originària del Mediterrani oriental (Grècia i Croàcia), que es cultiva en els horts i jardins de les cases des d'èpoques molt antigues per les seves extenses virtuts medicinals i per l'aroma que dóna a molts plats. Tota la planta exhala un perfum fort, camforat i característic. La podem trobar silvestre a les vessants i collades calcàries i seques del Montsant, de la Serra de Prades i dels Ports de Beseit. Es desenvolupa entre els 200 i els 1.800 m d'altitud.

Les fulles de la sàlvia s'utilitzen en fitoteràpia. Les summitats florals de la planta es destil•len per utilitzar-les en aromateràpia.

Aplicació interna:
Tant la infusió com l'oli essencial calmen els dolors de la menstruació i la regulen afavorint l'equilibri hormonal. La sàlvia és molt recomanada per atenuar els problemes de la menopausa.

Evita la transpiració excessiva. L'oli essencial forma part de la composició de molts desodorants produïts per empreses de cosmètica natural.

No és bo beure infusions de sàlvia durant molt de temps seguit. L'oli essencial s’ha de prendre sempre sota supervisió mèdica.

Aplicació externa:
Els rentats bucals amb infusió de sàlvia ajuden a reduir els efectes de les gingivitis i de la piorrea.

És un dels millors remeis naturals per combatre l'afonia i les infeccions de la gola (laringitis, faringitis i angines). Es prepara una infusió calenta amb fulles de sàlvia. S'hi afegeix una cullerada de mel i una cullerada de suc de llimona. Es deixa reposar durant cinc minuts. Es guarda en un termos i se’n fan gargarismes cada una o dues hores fins que es millora.

Les seves fulles, fresques i aixafades, es poden aplicar com una cataplasma eficaç per a les picades d’insectes.

Per tractar l'acne cal dissoldre 10 gotes d'oli essencial de sàlvia i 10 gotes d'oli essencial d'espígol mascle en 60 cl d'oli d'ametlles.

És una planta contraindicada durant la lactància i l'embaràs.

És una de les herbes preferides per la cuina italiana. Té un sabor picant i una mica amargant. Se n'utilitzen les fulles fresques per condimentar la pasta, la verdura i la carn.

En el nostre país es posa a la ratafia, i al país valencià en fan un licor que anomenen “la salvieta”.

“Quan res tenia,
i el mal de la gola m'impedia fer via,
la sàlvia amarga
em curava”