Les flors de les bruixes és una instal·lació artísticoetnogràfica.
Una aproximació sensitiva i personal al complex món de les bruixes, com a dones, i de les plantes que elles utilitzen per la preparació de pocions, ungüents i encanteris.

En la instal·lació conflueixen diferents llenguatges. El visitant rep diversos estímuls visuals, auditius, olfactius... i mitjançant el só, els elements vegetals, les fotografies i els textos, s’estableixen ponts de comunicació.

Les dones torturades i comdemnades a la pena de mort a Europa durant l’edat mitjana, acusades de ser bruixes, tenien un gran coneixement de les plantes del seu entorn.

El mític vol de les bruixes s'atribueix al consum de determinades plantes tòxiques i al lucinògenes, com l’estramoni, la belladona o el jusquiam, que provoquen una intensa sensació de volar.

Rondalles i imatges d’homes o dones “volant” i de la transformació de persones en animals es troben gairebé a totes les cultures de la terra i sempre aquests ritus o situacions excepcionals, estan lligats o relacionats amb el consum d’una planta rica en alcaloides.